Conèixer millor l’horta per estimar-la més

L’Observatori Ciutadà de l’Horta és un inventari del terreny agrícola que envolta la ciutat

L’horta forma part del paisatge rural i humà de la ciutat de València i de la seua comarca, un espai d’on tradicionalment s’ha abastit de productes agrícoles gràcies a la capacitat del terreny i al treball dels llauradors. Actualment, l’horta de València està amenaçada i en molts casos degradada . l’Observatori Ciutadà de l’Horta és una estratègia d’observació participativa per la societat civil, plantejada pel col·lectiu Per l’Horta i assumida per la Regidoria d’Agricultura, Horta i Pobles de l’Ajuntament de València, que des de principis d’any finança la posada en pràctica d’esta estratègia al territori municipal.

La idea d’observar i radiografiar l’horta amb la participació de col·lectius i grups de persones voluntàries ve de lluny i ja en 2013 Per l’Horta va organitzar les primeres eixides de camp per a mapar, és a dir, conéixer i reconéixer els diferents elements que formen part del paisatge agrícola de l’horta i traslladar eixa informació a una planimetria digitalitzada associada a una base de dades informatitzada. L’objectiu és doble: per un costat, sensibilitzar la societat civil sobre la situació dels cultius, les construccions, el patrimoni hidràulic o les possibles agressions que patix el territori i, per un altre, aconseguir una font d’informació privilegiada sobre l’estat dels diferents espais d’horta, és a dir, una radiografia de l’estat dels camps en temps real que, a més, tot el món podrà consultar en obert.

Per a Josep Pérez, responsable de la Secció d’Agricultura i Horta de l’Ajuntament de València, hi ha un motiu clau per donar suport municipal a esta iniciativa: “Perquè en el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, entre altres coses, es fa referència a l’impuls de plataformes multisectorials de recollida d’informació del sistema alimentari i de producció gestionades per la societat civil. I este projecte encaixa a la perfecció”; o el que és el mateix, València, com a ciutat que ha signat el Pacte de Milà i actual Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, té l’obligació de fomentar estes iniciatives. A més, tota la informació recollida per l’Observatori Ciutadà de l’Horta complementarà els altres sistemes que té la municipalitat per a conéixer l’estat del terreny agrícola amb la intenció de mamprendre futures actuacions amb la major racionalitat i coneixement possible. En resum, tindre la informació per a poder gestionar millor.

Per a fer una observació i un mapatge exhaustiu de l’horta municipal, el territori s’ha dividit en partides, que és la manera tradicional de delimitar el terreny agrícola, una superfície variable però assumible per un reduït grup de persones. Els col·lectius o grup de persones interessades a participar en esta activitat han d’apadrinar una partida; a partir d’eixe moment comencen les visites de camp que, en un principi, són guiades pels dos tècnics que coordinen el projecte, amb la intenció d’explicar la metodologia de treball i aconseguir l’autonomia dels padrins, que en successives visites ja aniran a soles, ja que es tracta de fer un seguiment any rere any. La forma d’apadrinar es ben senzilla, només cal registrar-se en la pàgina web observatori.perlhorta.info o enviar un correu electrònic a l’Observatori i explicar quin és l’interés del grup pel projecte. Després es fa una reunió amb els interessats i es constituïx un grup de 8 a 12 persones, que també reben una classe d’informàtica per a completar la seua formació de padrí.

De moment, han començat les primeres visites a les partides de Castellar-l’Oliverar, Campanar, Benimàmet, les Cases de Bàrcena, l’horta de Tavernes Blanques, Vera, Orriol, Natzaret-la Punta i en Corts, hortes especialment amenaçades per la seua condició de perifèria i en les quals, a més, existix un teixit associatiu fort, col·lectius que han sigut contactats i que han rebut la proposta amb entusiasme.

El material que porta el grup d’observació és un plànol on es marca el recorregut que es farà durant l’eixida, i un full amb els codis i les abreviacions de tots els elements que es poden trobar a l’horta; en ells es diferencien: els usos del sòl, les construccions, la vegetació, les agressions, vials i sistemes de reg. També porten un glossari on s’explica què són exactament els diferents elements i com poder diferenciar-los, ja que no sempre es fàcil saber si un camp està abandonat o en guaret, per exemple. A continuació, els voluntaris posen sobre el plànol els símbols i abreviatures. La G correspon a guaret; la A vol dir camp abandonat, o una F significa camp fruiter. Una volta s’acaba la visita i amb el plànol a la ma, cal entrar en la pàgina web de l’Observatori i pujar les dades. L’últim pas és validar-les i fer-les públiques, però això encara no és possible perquè s’han de creuar les dades i confirmar que són correctes.

Encara queda molt de treball per fer i moltes partides municipals que radiografiar durant l’any que, en principi, és el termini que s’ha acordat amb l’Ajuntament. A més, ara s’afegix la calor, per això les eixides a l’estiu es fan de vesprada i amb tranquil·litat. Al setembre començarà el mapatge dels sistemes de reg, que és el més complicat. A més del coneixement i de la importància estratègica de l’activitat, els padrins tenen altres al·licients: es troben amb persones que, com ells, estan preocupades per l’entorn i quan acaba la visita sempre hi ha temps per a rematar amb una cerveseta i una conversa amigable recordant temps passats, quan l’horta formava part de les nostres vides; i és que, ja ho diu Natàlia Castellanos, una de les coordinadores del projecte: “Només pots estimar allò que coneixes”.

Autor: Alfons Pello
Imatge: Observatori per l’Horta