València 2017

CAPITAL INSPIRADORA

València es posa al capdavant, al llarg d’enguany, 2017, d’un moviment transformador anomenat Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà. El propòsit del projecte, al llarg d’estos mesos, és potenciar este protocol mundial, fer-lo més conegut i servir d’inspiració perquè altres ciutats s’hi adherisquen. Volem contribuir d’esta manera a la creació de ciutats més justes i millor alimentades. I tenim moltes raons per a això:

  • Perquè creiem que, en este moment, les ciutats tenim un paper decisiu en la recerca d’aliments sostenibles i la promoció de dietes saludables.
  • Perquè moltes ciutats volem fer compatible el nostre creixement urbà amb la supervivència de petits productors d’aliments en el nostre entorn.
  • Perquè sabem que, a través de les polítiques alimentàries, podem transformar la realitat abordant la pobresa i la sanitat, el transport i els comerços, l’energia, l’educació…
  • La meitat de la població mundial viu a les ciutats. Volem posar les nostres experiències en comú, donar-nos suport mútuament i millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

L'alimentació sostenible

L’alimentació sostenible, com a tal, és un concepte interdisciplinari que comprén àrees com les de la salut, l’educació, l’agricultura, drets, la planificació del territori, el comerç, la inclusió social, el transport, l’energia i el medi ambient.

Els nostres objectius principals són l’eradicació de la fam, la inseguretat alimentària i la malnutrició. A més, són prioritaris l’eliminació de la pobresa i l’impuls del progrés econòmic i social per a tots, així com la gestió i l’ús sostenibles dels recursos naturals, inclosos els del sòl, de l’aigua, de l’aire, del clima per a benefici de generacions presents i futures. Considerem que el dret a una alimentació sana i segura és un dret humà bàsic equiparable al dret a l’accés a l’aigua. A més, hem de combatre l’existència de poblacions que passen fam en un mateix món en què milions de persones patixen obesitat.

Les ciutats tenen un paper de lideratge a l’hora de promocionar dietes sanes i de desenvolupar xarxes d’alimentació sostenibles. El 2050, el nostre planeta albergarà a més de nou mil milions de persones, i tres quartes parts viuran en àrees urbanes. Des d’esta perspectiva, les ciutats necessitaran reconsiderar les seues xarxes d’alimentació i canviar els plantejaments que proporcionen un mer aliment a les seues poblacions per una concepció més sistèmica. De fet, l’alimentació no és només la suma de calories i nutrients necessària per a fer que el nostre cos funcione, sinó que s’inserix en un sistema integral amb influència en la nostra qualitat de vida i que inclou totes les activitats i els agents necessaris per a cultivar, collir, processar, empaquetar, transportar, posar a la venda, consumir i disposar de menjar, així com de tots els articles que s’hi relacionen.

És possible una renovació del cicle vital que va des de la producció d’aliments fins al seu transport als nostres plats, i esta requerix un compromís polític, així com accions concretes que impliquen múltiples i variats agents tant de la societat civil com del món empresarial, de la política i del món acadèmic.

València y la FAO

El mes d’octubre passat, l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i la ciutat de València van firmar un acord per a lluitar contra la fam i el malbaratament d’aliments i millorar la nutrició en zones urbanes.

Este acord, firmat pel director general de la FAO, José Graziano da Silva, i l’alcalde de València, Joan Ribó, arribà en el moment en què València va ser elegida com a amfitriona de la pròxima trobada de les més de cent trenta ciutats que l’any passat es van adherir al Pacte de Milà sobre Política Alimentària Urbana, en el qual es fixen les bases per a promoure l’aplicació d’este pacte, una promesa per a impulsar sistemes alimentaris més justos i més racionals ecològicament a les zones urbanes.

“És un error pensar que les ciutats no tenen un paper molt actiu a desplegar en temes de seguretat alimentària i nutricional”, va afirmar el director general de la FAO destacant la sobrealimentació –que deriva en obesitat– i el malbaratament d’aliments com alguns dels reptes més urgents a què s’enfronten ciutats de tot el món.

Per la seua banda, Joan Ribó va assenyalar: “Per a nosaltres, l’alimentació és massa important per a deixar-la en mans dels mercats globals. Pensem que hem d’intervindre i dedicar-nos als temes de seguretat alimentària”. I va valorar d’esta manera la firma: “Este acord és una oportunitat per a aprofitar la capacitat tècnica de la FAO, compartir la nostra pròpia experiència i aprendre de la d’altres ciutats”.

 

EL COMITÉ CIENTÍFIC I SOCIAL

Hem creat un grup de treball que s’encarrega d’oferir assessorament i suport a ciutats i institucions interessades a planificar ciutats més justes i millor alimentades.

  • Universitat Politècnica de València
  • Universitat de València
  • Diputació de València
  • Consellería de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  • Conselleria de Sanitat, Universal i Salut Pública
  • CERAI, Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional
  • CIRIEC, Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa
  • CSIC, Consell Superior de Recerques Científiques
  • AINIA, Centre tecnològic per a la innovació alimentària
  • Unió de Llauradors i Ramaders
  • AVA, Associació Valenciana d’Agricultors
  • Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana
  • Per l’Horta
  • Col·legi Oficial de Metges de València
  • Juan Julià, catedràtic Economia Agrària de la Universitat Politècnica de València
  • Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València
  • Gary Gardner, director de Publicacions de The Worldwach Institute de Washington i coordinador de l’informe de “La situació en el món 2016. Ciutats Sostenibles del somni a l’acció”
  • Ana Moragues, investigadora associada en la Universitat de Cardiff
  • Maurizio Mariani, CEO de la plataforma Eating City
  • José Mª García Álvarez-Coc, doctor enginyer agrònom i coordinador del Grup d’Economia Internacional. És també catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’Economia i Política Agràries en la Universitat Politècnica de València (UPV)
  • Mª Dolores Raigón, doctora enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de València (UPV) i catedràtica en l’Escola Universitària d’Edafologia i Química Agrícola
+
Universitats i administracions
  • Universitat Politècnica de València
  • Universitat de València
  • Diputació de València
  • Consellería de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  • Conselleria de Sanitat, Universal i Salut Pública
+
Organismes especialitzats
  • CERAI, Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional
  • CIRIEC, Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa
  • CSIC, Consell Superior de Recerques Científiques
  • AINIA, Centre tecnològic per a la innovació alimentària
+
Associacions
  • Unió de Llauradors i Ramaders
  • AVA, Associació Valenciana d’Agricultors
  • Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana
  • Per l’Horta
  • Col·legi Oficial de Metges de València
+
Especialistes
  • Juan Julià, catedràtic Economia Agrària de la Universitat Politècnica de València
  • Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València
  • Gary Gardner, director de Publicacions de The Worldwach Institute de Washington i coordinador de l’informe de “La situació en el món 2016. Ciutats Sostenibles del somni a l’acció”
  • Ana Moragues, investigadora associada en la Universitat de Cardiff
  • Maurizio Mariani, CEO de la plataforma Eating City
  • José Mª García Álvarez-Coc, doctor enginyer agrònom i coordinador del Grup d’Economia Internacional. És també catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’Economia i Política Agràries en la Universitat Politècnica de València (UPV)
  • Mª Dolores Raigón, doctora enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de València (UPV) i catedràtica en l’Escola Universitària d’Edafologia i Química Agrícola