València 2017

CAPITAL INSPIRADORA

València es posa al capdavant, al llarg d’enguany, 2017, d’un moviment transformador anomenat Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà. El propòsit del projecte, al llarg d’estos mesos, és potenciar este protocol mundial, fer-lo més conegut i servir d’inspiració perquè altres ciutats s’hi adherisquen. Volem contribuir d’esta manera a la creació de ciutats més justes i millor alimentades. I tenim moltes raons per a això:

  • Perquè creiem que, en este moment, les ciutats tenim un paper decisiu en la recerca d’aliments sostenibles i la promoció de dietes saludables.
  • Perquè moltes ciutats volem fer compatible el nostre creixement urbà amb la supervivència de petits productors d’aliments en el nostre entorn.
  • Perquè sabem que, a través de les polítiques alimentàries, podem transformar la realitat abordant la pobresa i la sanitat, el transport i els comerços, l’energia, l’educació…
  • La meitat de la població mundial viu a les ciutats. Volem posar les nostres experiències en comú, donar-nos suport mútuament i millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

L'alimentació sostenible

L’alimentació sostenible, com a tal, és un concepte interdisciplinari que comprén àrees com les de la salut, l’educació, l’agricultura, drets, la planificació del territori, el comerç, la inclusió social, el transport, l’energia i el medi ambient.

Els nostres objectius principals són l’eradicació de la fam, la inseguretat alimentària i la malnutrició. A més, són prioritaris l’eliminació de la pobresa i l’impuls del progrés econòmic i social per a tots, així com la gestió i l’ús sostenibles dels recursos naturals, inclosos els del sòl, de l’aigua, de l’aire, del clima per a benefici de generacions presents i futures. Considerem que el dret a una alimentació sana i segura és un dret humà bàsic equiparable al dret a l’accés a l’aigua. A més, hem de combatre l’existència de poblacions que passen fam en un mateix món en què milions de persones patixen obesitat.

Les ciutats tenen un paper de lideratge a l’hora de promocionar dietes sanes i de desenvolupar xarxes d’alimentació sostenibles. El 2050, el nostre planeta albergarà a més de nou mil milions de persones, i tres quartes parts viuran en àrees urbanes. Des d’esta perspectiva, les ciutats necessitaran reconsiderar les seues xarxes d’alimentació i canviar els plantejaments que proporcionen un mer aliment a les seues poblacions per una concepció més sistèmica. De fet, l’alimentació no és només la suma de calories i nutrients necessària per a fer que el nostre cos funcione, sinó que s’inserix en un sistema integral amb influència en la nostra qualitat de vida i que inclou totes les activitats i els agents necessaris per a cultivar, collir, processar, empaquetar, transportar, posar a la venda, consumir i disposar de menjar, així com de tots els articles que s’hi relacionen.

És possible una renovació del cicle vital que va des de la producció d’aliments fins al seu transport als nostres plats, i esta requerix un compromís polític, així com accions concretes que impliquen múltiples i variats agents tant de la societat civil com del món empresarial, de la política i del món acadèmic.

València y la FAO

El mes d’octubre passat, l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i la ciutat de València van firmar un acord per a lluitar contra la fam i el malbaratament d’aliments i millorar la nutrició en zones urbanes.

Este acord, firmat pel director general de la FAO, José Graziano da Silva, i l’alcalde de València, Joan Ribó, arribà en el moment en què València va ser elegida com a amfitriona de la pròxima trobada de les més de cent trenta ciutats que l’any passat es van adherir al Pacte de Milà sobre Política Alimentària Urbana, en el qual es fixen les bases per a promoure l’aplicació d’este pacte, una promesa per a impulsar sistemes alimentaris més justos i més racionals ecològicament a les zones urbanes.

“És un error pensar que les ciutats no tenen un paper molt actiu a desplegar en temes de seguretat alimentària i nutricional”, va afirmar el director general de la FAO destacant la sobrealimentació –que deriva en obesitat– i el malbaratament d’aliments com alguns dels reptes més urgents a què s’enfronten ciutats de tot el món.

Per la seua banda, Joan Ribó va assenyalar: “Per a nosaltres, l’alimentació és massa important per a deixar-la en mans dels mercats globals. Pensem que hem d’intervindre i dedicar-nos als temes de seguretat alimentària”. I va valorar d’esta manera la firma: “Este acord és una oportunitat per a aprofitar la capacitat tècnica de la FAO, compartir la nostra pròpia experiència i aprendre de la d’altres ciutats”.

 

EL COMITÉ CIENTÍFIC I SOCIAL

Hem creat un grup de treball que s’encarrega d’oferir assessorament i suport a ciutats i institucions interessades a planificar ciutats més justes i millor alimentades.

  • Universitat Politècnica de València.
  • Universitat de València.
  • Diputació de València.
  • Consellería de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
  • Conselleria de Sanitat, Universal i Salut Pública.
  • Banc de Patents i Coneixement de la Generalitat Valenciana.
  • CERAI, Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional.
  • CIRIEC, Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa.
  • CSIC, Consell Superior de Recerques Científiques.
  • AINIA, Centre tecnològic per a la innovació alimentària.
  • Climate-KIC, Centre Español d’Innovació en Canvi Climàtic.
  • Unió de Llauradors i Ramaders.
  • AVA, Associació Valenciana d’Agricultors.
  • Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana.
  • Per l’Horta.
  • Col·legi Oficial de Metges de València.
  • ASUCOVA, Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana.
  • Ana Moragues, Adjunta d’investigació a la School of Geography and Planning and the Sustainable Places Institute a la Universitat de Cardiff. Els seus interessos en investigació se circumscriuen principalment a entorns de sistemes agroalimentaris sostenibles, seguretat alimentària, les vinculacions entre camp i ciutat, a més de temes de governança i justícia que inclouen el compromís de les organitzacions de la societat civil i les institucions públiques.
  • Antonio Ariño, Catedràtic de Sociologia de la Universitat de València. Vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura de la Institució Alfons el Magnànim. Les seues principals línies d’investigació se centren en els àmbits de la sociologia i de la cultura, les polítiques de benestar social i el tercer sector.
  • Edward Rubin, Catedràtic en Enginyaria Mediambiental i Ciències de la Universitat Carnegie Mellon. També és Catedràtic en els Departaments d’Enginyeria i Polítiques Públiques i Enginyaria Mecànica, i va anar el director fundador del Centre Universitari d’Estudis d’Energia i Medi ambient i l’Institut de Medi ambient.
  • Gary Gardner, Director de publicacions del Worldwatch Institute, organització d’investigació mediambiental ubicada a Washington DC. Ha redactat una gran quantitat d’articles en matèria de sostenibilitat, des de pèrdua de camp de cultiu i escassetat d’aigua fins a malnutrició i ús de la bicicleta. Contribuïx amb regularitat en les publicacions de l’Institut, incloent-hi State of the World and Vital Signs. És l’autor de la publicació en 2006 del llibre Inspiring Progress: Religions’ Contributions to Sustainable Development.
  • Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de València. És membre de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local i de la Càtedra Alfons Cucó de Pensament Polític Europeu. La seua activitat investigadora se centra en el camp de la geografia política i la geografia social.
  • José Mª García Álvarez-Coque, doctor enginyer agrònom i coordinador del Grup d’Economia Internacional. És també catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’Economia i Política Agràries en la Universitat Politècnica de València (UPV).
  • Juan Julià, Doctor enginyer agrònom. Catedràtic d’Economia Agrària a la Universitat Politècnica de València. Director de la Càtedra Cajamar UPV d’Economia Social i president de la Xarxa Espanyola Interuniversitària de Centres i Instituts d’Investigació en Economia Social.
  • Mª Dolores Raigón, Doctora enginyera agrònoma. Catedràtica d’escola universitària de la Universitat Politècnica de València. Presidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica. Membre del Comité Científic de ‘5 al dia’.
  • Maurizio Mariani, Membre del Groupe de Bruges (grup de reflexió de la UE completament dedicat als negocis agraris) i del Laboratori d’Alimentació Sostenible (USA). Fundador i membre del Consell Consultiu de l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani (MCA – Mediterranean Citizen Assembly) des de 2008. Fundador de la Cooperativa Social Nanà, que desenvolupa al Piemont (Itàlia) un nou model d’economia social en matèria de restaurants, bars i venda de menjar orgànic. Expert en economia i medi ambient relacionat amb l’agroindústria.
+
Universitats i administracions
  • Universitat Politècnica de València.
  • Universitat de València.
  • Diputació de València.
  • Consellería de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
  • Conselleria de Sanitat, Universal i Salut Pública.
  • Banc de Patents i Coneixement de la Generalitat Valenciana.
+
Organismes especialitzats
  • CERAI, Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional.
  • CIRIEC, Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa.
  • CSIC, Consell Superior de Recerques Científiques.
  • AINIA, Centre tecnològic per a la innovació alimentària.
  • Climate-KIC, Centre Español d’Innovació en Canvi Climàtic.
+
Associacions
  • Unió de Llauradors i Ramaders.
  • AVA, Associació Valenciana d’Agricultors.
  • Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana.
  • Per l’Horta.
  • Col·legi Oficial de Metges de València.
  • ASUCOVA, Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana.
+
Especialistes
  • Ana Moragues, Adjunta d’investigació a la School of Geography and Planning and the Sustainable Places Institute a la Universitat de Cardiff. Els seus interessos en investigació se circumscriuen principalment a entorns de sistemes agroalimentaris sostenibles, seguretat alimentària, les vinculacions entre camp i ciutat, a més de temes de governança i justícia que inclouen el compromís de les organitzacions de la societat civil i les institucions públiques.
  • Antonio Ariño, Catedràtic de Sociologia de la Universitat de València. Vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura de la Institució Alfons el Magnànim. Les seues principals línies d’investigació se centren en els àmbits de la sociologia i de la cultura, les polítiques de benestar social i el tercer sector.
  • Edward Rubin, Catedràtic en Enginyaria Mediambiental i Ciències de la Universitat Carnegie Mellon. També és Catedràtic en els Departaments d’Enginyeria i Polítiques Públiques i Enginyaria Mecànica, i va anar el director fundador del Centre Universitari d’Estudis d’Energia i Medi ambient i l’Institut de Medi ambient.
  • Gary Gardner, Director de publicacions del Worldwatch Institute, organització d’investigació mediambiental ubicada a Washington DC. Ha redactat una gran quantitat d’articles en matèria de sostenibilitat, des de pèrdua de camp de cultiu i escassetat d’aigua fins a malnutrició i ús de la bicicleta. Contribuïx amb regularitat en les publicacions de l’Institut, incloent-hi State of the World and Vital Signs. És l’autor de la publicació en 2006 del llibre Inspiring Progress: Religions’ Contributions to Sustainable Development.
  • Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de València. És membre de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local i de la Càtedra Alfons Cucó de Pensament Polític Europeu. La seua activitat investigadora se centra en el camp de la geografia política i la geografia social.
  • José Mª García Álvarez-Coque, doctor enginyer agrònom i coordinador del Grup d’Economia Internacional. És també catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’Economia i Política Agràries en la Universitat Politècnica de València (UPV).
  • Juan Julià, Doctor enginyer agrònom. Catedràtic d’Economia Agrària a la Universitat Politècnica de València. Director de la Càtedra Cajamar UPV d’Economia Social i president de la Xarxa Espanyola Interuniversitària de Centres i Instituts d’Investigació en Economia Social.
  • Mª Dolores Raigón, Doctora enginyera agrònoma. Catedràtica d’escola universitària de la Universitat Politècnica de València. Presidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica. Membre del Comité Científic de ‘5 al dia’.
  • Maurizio Mariani, Membre del Groupe de Bruges (grup de reflexió de la UE completament dedicat als negocis agraris) i del Laboratori d’Alimentació Sostenible (USA). Fundador i membre del Consell Consultiu de l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani (MCA – Mediterranean Citizen Assembly) des de 2008. Fundador de la Cooperativa Social Nanà, que desenvolupa al Piemont (Itàlia) un nou model d’economia social en matèria de restaurants, bars i venda de menjar orgànic. Expert en economia i medi ambient relacionat amb l’agroindústria.