Conclusions: Societat civil, alimentació i ciutats sostenibles​

PROPOSTES DES DE LA SOCIETAT CIVIL PER A AVANÇAR CAP A UNS SISTEMES AGROALIMENTARIS EN CLAU MUFPP.

La trobada “Societat Civil, Alimentació i Ciutats Sostenibles” celebrada a València els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2017 va reunir a més de cinquanta organitzacions de la societat civil, més de vint administracions municipals, una quinzena de xicotetes i mitges empreses i també representants de deu institucions acadèmiques amb la finalitat d’enfortir els processos i eines de bona governança alimentària entre els diferents actors del sistema alimentari en els territoris.

Durant els tres dies de tallers i debats es van desenvolupar eines per a la governança alimentària però també es van enfortir i van crear aliances al voltant de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia.

La possibilitat de conèixer més de 20 experiències sobre canals curts de comercialització, malbaratament alimentari, recuperació del patrimoni, sistemes locals de governança o propostes de sensibilització, va afavorir una sèrie d’intercanvis i aprenentatges des de la pràctica. Així, es puc compartir sobre factors d’èxit, riscos i dificultats inherents a qualsevol iniciativa que es duga a terme sobre sistemes alimentaris locals i agroecològics en el marc del Pacte de Polítiques Urbanes Alimentàries de Milà.

Finalment un debat sobre les claus de la participació en l’agenda internacional va ampliar l’abast de les jornades a l’àmbit europeu a través d’un diàleg entre diferents xarxes sobre els desafiaments prioritaris en els nostres dies. Van quedar exposades raons i accions per a una incidència precisa centrada en els principals desafiaments i oportunitats emergents sobre les polítiques alimentàries locals.

Un dels principals objectius d’aquestes jornades era arribar a la definició d’unes conclusions que pogueren ser traslladades a les autoritats municipals reunides en la III Cimera de Ciutats Signatàries del Pacte de Milà (València, 19 a 21 d’Octubre 2017). Durant les Jornades es van reivindicar unes polítiques alimentàries urbanes independents que, definides sota un enfocament de drets, reequilibren les grans asimetries de poder existents entre els diferents agents que participen en la cadena alimentària global. Els elements clau d’aquestes polítiques van quedar resumits en el següent decàleg:

  1. L’accés a una alimentació sostenible és un dret bàsic de les persones i dels pobles que ha de prevaldre per sobre de les lògiques del Capitalisme.
  2. L’activitat agroalimentària és generadora de riquesa social i ecològica pel que deu ser considerada un bé comú que sustenta a la societat.
  3. L’agroecologia i la perspectiva feminista són enfocaments necessaris per a la implementació de sistemes alimentaris sostenibles.
  4. S’han de fomentar polítiques alimentàries capaces de reequilibrar els desequilibris de poder en l’actual sistema agroalimentari global.
  5. La societat civil ha demostrat ser un agent experimentat i competent en el foment d’espais de governança alimentària i ha de tenir un rol protagonista juntament amb el sector agrari, l’acadèmia i altres actors del sistema alimentari.
  6. Les aliances i coordinació entre tots els agents implicats en el procés, des de la producció al consum, incloent el paper de les institucions públiques i les organitzacions de la societat civil són indispensables per a una bona governança alimentària.
  7. Les polítiques alimentàries urbanes han de comprometre’s amb el territori mitjançant plans d’ordenació territorial sostenible i la correcta articulació camp-ciutat.
  8. Han de promoure’s les iniciatives d’Economia Social i Solidària en l’àmbit local per promoure una activitat econòmica que té en compte a les persones, al medi ambient i el desenvolupament sostenible i sustentable per sobre d’altres interessos.
  9. Han d’implementar-se programes específics de sensibilització així com incorporar els principis i valors de l’alimentació agroecològica en els plans d’educació per a una ciutadania crítica i responsable.
  10. Els governs locals han de comprometre’s, de manera concreta, amb el foment de polítiques alimentàries sostenibles, a través del Pacte de Milà, generant mecanismes, eines i recursos suficients.