Conclusions: Diàlegs sobre nutrició i sistemes alimentaris sostenibles​

PROPOSTES PER A l’APLICACIÓ DEL DRET A l’ALIMENTACIÓ I LA NUTRICIÓ RESPONSABLE EN ELS SISTEMES URBANS

Durant els dies 20 i 21 d’abril de 2017, la Universitat Politècnica de València es va convertir en un espai de debat que va reunir a més de 50 ponents i 250 participants d’àmbits sectorials i geogràfics molt diversos entorn dels Diàlegs sobre Nutrició i Sistemes Alimentaris Sostenibles que es van estructurar al voltant de cinc grans temàtiques que van prendre forma de conferències, taules redones i tallers.

Aquest document resumeix les propostes sorgides en els Diàlegs que aporten un quadre actual de l’estat del coneixement en aquesta matèria des d’actors implicats en l’aplicació del dret a l’alimentació i la nutrició responsable en els sistemes urbans. Constitueix, per tant, una aportació a la Cimera de Ciutats del Pacte de Milà celebrada a l’octubre de 2017, i a totes les activitats que puguen realitzar en el marc del Decenni de les Nacions Unides d’Acció sobre la Nutrició.

 

Enfocament i temàtica

Els eixos temàtics que van donar forma als “Diàlegs sobre Nutrició i Sistemes Alimentaris Sostenibles” van ser els següents:

  • Alimentació, ciutats i territori
  • Governança dels sistemes alimentaris
  • Nutrició i polítiques alimentàries
  • Sistemes agraris dinàmics cap a una alimentació sostenible
  • Pacte de Milà i Objectius de Desenvolupament Sostenible

 

Propostes emergents

A continuació sintetitzem les propostes emergents de cada eix temàtic, amb independència de la sessió en la qual es van realitzar, a fi d’oferir una visió global i amb sentit narratiu de com transitar cap a sistemes alimentaris sostenibles en les seues dimensions socials, econòmiques, ambientals i culturals.

 

A) Sobre Alimentació, les ciutats i el territori.

  • Davant la impossibilitat de les ciutats de ser autosuficients en l’àmbit alimentari és necessari que aquestes redefinisquen la seua relació tant amb el territori periurbà com amb els territoris rurals en la seua qualitat de productors d’aliments.
  • Les polítiques alimentàries de les ciutats han de gestionar la complexa matriu d’identitats que cada baula de la cadena alimentària incorpora.
  • El territori i l’aliment no poden ser només reconeguts només pel seu valor econòmic, sinó també pel seu valor patrimonial (mediambiental, històric, social, cultural).
  • El territori i els aliments poden percebre’s com un subjecte de drets (ambientals, salut) enfront de la percepció com a objecte purament mercantil.
  • Hem d’enfortir l’enllaç identitari de les persones amb els aliments, enfocant l’alimentació com una oportunitat, una eina interrelacionada amb les agendes públiques en educació, la salut, la lluita contra el canvi climàtic o la gestió hídrica.
  • Han de desenvolupar-se sistemes agroalimentaris vinculats amb el territori permet escapar la mercantilització de l’aliment i transitar cap a nous models.

 

B) Sobre la Governança dels Sistemes Alimentaris

Es proposa desenvolupar sistemes alimentaris amb els següents principis i valors transversals:

  • Participació i co-responsabilització dels actors polítics, socials i econòmics en la construcció d’acords i assumpció de compromisos.
  • Una participació multisectorial que permeta construir visions de conjunt.
  • Equitat que equilibre els desajustaments existents entre les diferents baules de la cadena alimentària, en els quals la producció és la part més vulnerable.
  • Eficiència com un ecosistema que reduïsca l’entrada d’insums i l’eixida de desaprofitaments.
  • Bé comú que incloga el territori i els valors de les persones passades, presents i futures que l’habiten.

 

C) Sobre Nutrició i Polítiques Alimentàries

Es va sol·licitar als organismes multilaterals la visibilització de la malnutrició, la cerca de consensos en el diagnòstic del problema, i el lideratge en la senda de la transformació, acompanyada de seguiment i avaluació.

En aquest sentit, el Decenni d’Acció sobre la Nutrició (2016-2025), aprovat per l’Assemblea de Nacions Unides a l’1 d’abril de 2016, suposa una oportunitat per a lluitar contra totes les formes de malnutrició (aguda, crònica, falta en micronutrients, sobrepès i obesitat), des d’una perspectiva d’acció i d’establiment d’aliances entre totes les parts implicades.

A escala nacional o local, per a enfrontar la falta de coneixement dels consumidors respecte a quant i què menjar o comprar per a un consum sostenible, les polítiques alimentàries han d’incloure l’educació en menjadors, col·legis, universitats, etc. Al seu torn, professionals de l’educació i sanitat també han de ser formats i capacitats en aquests assumptes.

 

D) Sobre Sistemes Agraris Dinàmics cap a una Alimentació Sostenible

  • És possible reconnectar a productors i consumidors amb l’alimentació, incorporant el valor immaterial al valor monetari.
  • La qüestió alimentària no és simplement d’índole econòmica i política, sinó també cívica, social: les comunitats locals han de responsabilitzar-se de la cerca d’una alimentació sana.
  • Les rendes de l’activitat agrària han de ser suficients perquè la comunitat agrícola puga exercir la seua activitat, i d’aquesta manera, facilitar el relleu generacional.
  • S’ha d’aconseguir una producció agrícola de major qualitat i competitiva.
  • Ha de fomentar-se la inversió pública i privada en l’agricultura i l’economia rural.

 

E) Sobre el Pacte de Milà i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Un sector ampli dels participants es mostrà favorable al Pacte de Milà com a guia per a construir sistemes alimentaris sostenibles. Com vincular el Pacte de Milà amb els ODS? Com aprofitar la finestra d’oportunitat que suposen els pactes internacionals per a generar impactes reals? La propostes emergents van ser la següents:

  • Concebre les iniciatives internacionals (Pacte Milà) com una base de treball i una oportunitat per a enfortir el treball local.
  • Implicació del sector privat i de la societat civil.
  • Considerar els ODS marc per a les polítiques alimentàries. El Pacte de Milà és clarament un pont entre els ODS i els processos locals cap a una alimentació sostenible.
  • Impulsar el municipalisme com a dimensió política
  • Ser realistes i crítics en l’anàlisi dels ODS sense deixar de valorar que aquests objectius són un full de ruta valida que permet als països compartir una visió i tenir un marc de base comuna per a conciliar prioritats.

 

Conclusions generals

  • Les solucions només poden venir de la col·laboració de tots els sectors públics i privats implicats.
  • El dret a l’alimentació ha d’obligar a tot tipus d’entitats, com ben comuna que no pot abandonar-se a les lleis del mercat, sinó que requereix una gestió intel·ligent i @ajeno de dogmatismes.
  • Hi ha marge per a valorar allò local i dignificar aquelles professions que tenen a veure amb la nutrició i l’agro-alimentació.

Tenim l’oportunitat de repensar el nostre sistema alimentari no solament per a alimentar persones, sinó també per a crear comunitats sostenibles que contribuïsquen a afrontar els reptes socials i climàtics